Gisela Puig

Gisela Puig

Gisela Puig

Tant el projecte d’aquest any com el treball de recerca que es proposava m’ha semblat molt interessant. L’educació a Mollet és un tema que fins i tot avui dia hauríem de tenir tots molt present. Crec que parlar sobre educació ha fet també el projecte més emocionant perquè ens han explicat tot tipus d’anècdotes.

Si he de destacar alguna cosa ha sigut la facilitat i la complicitat amb les meves dues mestres: Alicia i Amor Bastida, en les trobades que hem fet. Ens hem reunit poques vegades, però sempre ens han explicat tot el que podien, no han posat mai impediments. A més, ens han portat material gràfic. També he de destacar que les meves mestres havien estat anteriorment al plató de televisió cosa que em va fer estar més tranquil·la i més còmoda perquè sabia que, d’una manera o d’una altra, ens podien ajudar.

Durant aquest projecte he viscut coses i experiències molt emocionants com, per exemple, he pogut estar en un plató de televisió, he vist què hi ha darrere de les càmeres, els nervis que passen tant els presentadors com els entrevistats, entre d’altres coses. Fins i tot, he tingut l’oportunitat de llegir un teleapuntador!

Finalment, puc dir que aquests projectes no s’haurien de deixar de fer mai per dues raons: la primera, és que ens fan unir i parlar amb persones de diferents edats i possiblement amb diferents punts de vista, i segona, perquè tot el que puguis aprendre et fa créixer com a persona.

Els canvis socials i el primer institut, El Vicenç Plantada

Durant el curs 1975-1976, el nombre de joves que es desplaçaven a altres poblacions vallesanes per fer el sisè de batxillerat i COU superava els 200: 96 a Granollers, 66 a Montcada i 30 a Sabadell. Joves de La Casa, un local juvenil independent de les institucions oficials i que despuntava per les seves idees progressistes, conjuntament amb les associacions de veïns, també van ser el nucli original de la campanya per aconseguir un institut a Mollet.

Les mestres i els mestres

El règim franquista amb l’ordre del 28 de gener de 1939, va iniciar la regulació de la situació educativa a Catalunya. Tots els mestres van ser cessats de la seva feina i van haver de passar un procés depuratiu per tornar a fer classes sota un nou marc polític.

L’autoritat del mestre era inqüestionable, La letra con sangre entra, era el lema més utilitzat. L’escola franquista feia servir el càstig físic com una manera de corregir la conducta, però també com una forma d’ensenyar.

L’escassetat i la pobresa també la van patir els mestres que van haver d’espavilar-se per sobreviure: demanar gratificacions, i allotjament a l’Ajuntament, fer repàs particular, cobrar permanències, és a dir, hores extres, etc.

Les escoles de Mollet: públiques i privades

La manca de centres públics a Mollet,  només hi havia els Col·legis Nous, va propiciar el creixement de les escoles privades. Aquestes escoles, en general, es nodrien dels fills de les famílies que econòmicament estaven una mica més bé.

A Mollet, abans de la Guerra, ja hi havia cinc petites escoles privades: l’Acadèmia Mollet (cal Viñas), Col·legi Lestonnac (les monges), Col·legi Sagrat Cor de Maria (ca la Carmela), Col·legi Sant Jaume (can Tosquella) i Acadèmia Ninou. Aquestes escoles, que reiniciaren les classes l’any 1939, van ser els únics centres no públics que Mollet va tenir durant un bon període de temps, fins a l’any 1965.

La separació de sexes

La coeducació estava prohibida, i tampoc estava permesa la convivència escolar entre nens i nenes. Aquesta separació es justificava per la raó d’ordre moral de no barrejar els dos sexes i, en part, perquè es considerava que l’home i la dona són diferents i havien de rebre una educació segons el paper que l´educació franquista els atribuïa: la dona, mestressa de casa i l’home, cap de família.

La separació per sexes es va mantenir fins a l’aprovació de la Llei general d’educació de 1970.