Dàmaris Rodríguez

Dàmaris Rodríguez

Dàmaris Rodríguez

El projecte Els nostres mestres va ser una experiència molt divertida, bonica i, alhora, enriquidora. Els adolescents mantenim un contacte mínim amb les persones grans i potser un dels motius és perquè pensem que no són divertits; que les seves històries són avorrides, poc interessants…, però ens equivoquem i molt. Gràcies a  l’oportunitat que ens va donar la meva escola, Centre d’Estudis Mollet, els meus companys i jo vam poder descobrir per nosaltres mateixos que dintre de cada persona vella hi ha un nen petit viu, amb ganes d’explicar els seus records. Aquests records depenen de la classe social en què es trobava aquella família en temps difícils, com és l’època de Franco; podien ser més bons o més dolents.

La manera de divertir-se d’aquella època no era gaire diferent de la nostra, però ens va fer molta gràcia i vam sentir molta curiositat quan vam parlar amb ells sobre temes d’amor, de normes, de llibertats…, ja que amb la situació en què ens trobem els adolescents actualment fa que  encara ens sorprengui que als balls dels pobles, si un noi no agafava a una noia per ballar, aquesta es quedava asseguda a la cadira; que a partir d’una hora de la nit tots havien d’estar a casa,  i que no podien expressar lliurement els seus pensaments polítics, si anaven en contra dels que estaven imposats.

Crec que parlo en noms de tots els estudiants que vam participar en aquest projecte, quan dic que va ser una experiència sorprenent. Després de parlar una bona estona amb la gent gran vam sortir plens d’anècdotes. O sigui que si els vostres avis us expliquen històries, escolteu amb les orelles ben obertes, ja que un avi és una biblioteca i és una llàstima que es morin persones i amb elles totes les seves experiències, tot els seu saber.

Anuncis

Arnau Rodríguez

Arnau Rodríguez

Arnau Rodríguez

Des del meu punt de vista va ser una experiència molt enriquidora. Vàrem compartir moltes experiències amb la gent del projecte.Van haver-hi moltes emocions pel mig. La gent es va obrir molt i ens van explicar coses que no havíem sentit mai. Em vaig adonar  que el que ens explicaven són històries oblidades. Cada família té un historia diferent sobre la guerra i la postguerra.

Escoltant aquelles històries és quan veus que vius molt bé, que no tens dret a queixar-te de moltes coses,  que aquests “mestres” són una generació totalment diferent a la nostra i que ara estem massa ben acostumats.

Personalment, crec que va ser una molt bona experiència i que és un tipus de projecte en el qual realment t’interesses pel que fas.

Marina Albertí i Laura Amatller

Marina Alberti

Marina Alberti

Laura Amatller

Laura Amatller

Aquest projecte, Els nostres mestres, ens ha semblat una bona experiència, molt maca i divertida. Hem conegut  gent gran “nova”. Hem descobert com era la vida quotidiana en uns moments durs i  foscos de la nostra història: com jugaven, amb què es divertien, quines aficions tenien… Hem descobert la infància i la joventut d’aquests “avis”. Hem conegut  gent que havia viscut la guerra civil i la seva tràgica herència, el franquisme, i també hem après que ara ens queixem  que hi ha crisi, però abans era molt pitjor i hi havia persones que no tenien diners; hi havia gana.

Que tot això quedés plasmat en la gravació d’un programa de televisió també ens ha semblat divertit i  ens ha agradat l’ajuda que ens han donat les persones de El Lledoner de Plana Lledó, de Vallès Visió i del “mestres”, aquests avis que ens van il·lustrar amb les seves vivències. Per tot això i més, aquest projecte ens ha agradat molt

Maria Pugès

Maria Pugès

Maria Pugès

Haver participat en aquest projecte ha estat una gran experiència, a part de conèixer i compartir moments amb persones meravelloses. Hem après molt. Hem après com vivien en les èpoques més difícils. També, hem conegut part de la seva vida, des de com vivien fins a com es divertien en el seu temps lliure i, en part, tot això ens ha servit per reflexionar, per adonar-nos de com eren les coses i de com han canviat.

Una altra cosa que em va agradar molt va ser poder anar als estudis de televisió de Vallès Visió i fer de presentadors. Per una estona vam poder sentir tot allò que els presentadors senten una vegada estan gravant: nervis, tensió i, sobretot, ganes de riure.


Adrián Calpe

Adrián Calpe

Adrián Calpe

Haver participat en un projecte com aquest ha estat molt interessant i a la vegada útil per aprendre i conèixer més sobre temps molt distints dels nostres. Hem après com era el dia a dia d’aquelles persones, com es divertien en el seu temps lliure, quines eren les festes populars, etc.

Vam poder conèixer  persones  simpatiquíssimes que ens van explicar part de la seva vida. Volia destacar l’experiència nova que vam tenir anant als estudis de televisió de Vallès Visió.

Marc Santamaria

Marc Santamaria

Marc Santamaria

L’estudi que vaig fer, junt amb els meus companys de classe de 4t d’ESO del Centre d’Estudis Mollet, tenia com a tema L’oci i el que feia la nostra gent gran en el seu temps lliure, o sigui, la gent gran d’ara, els nostres avis o besavis, que quan eren nens i nenes, desgraciadament, estaven vivint la guerra civil i la postguerra.

Amb els companys vam haver d’entrevistar a diferents “mestres”, fent-los una sèrie de preguntes parlades i formulades prèviament a classe amb el nostre professor de socials, Pere Reyes. Ens reuníem per grups de tres o quatre i per cada grup ens tocava entrevistar i intentar aprendre més coses sobre com podien divertir-se realment els nens i les nenes de l’ època. I un cop amb les respostes adequades, i tot el necessari, el nostre treball es va gravar als estudis del canal de televisió Vallès Visió.

Personalment el treball que vam fer, a mi em va donar  l’oportunitat de conèixer de primera mà com la mainada i el jovent d’aquella època se les havia d’empescar per poder divertir-se i poder passar-ho bé amb els amics. També t’adonaves que a mesura que l’edat augmentava, la manera de divertir-se era diferent. Per tant, a mi em va resultar un tema molt interessant ja que jo mateix vaig poder arribar a fer comparacions.

Vaig gaudir moltíssim amb aquesta activitat, ja que a part d’aprendre i saber més coses, vaig poder empatitzar amb la gent que realment va viure aquelles situacions i ens ho podien explicar en primera persona, sense cap mena de distorsió. A part, és un tipus d’activitat diferent per als alumnes, ja que és d’agrair. De vegades sempre treballar a classe pot ser una miqueta repetitiu i a classe tampoc pots rebre la informació tan precisa i real com ho fas amb la gent que entrevistaves.

Jo ho valoro molt positivament i considero que aquest tipus de treball pot, fins i tot, enriquir de manera personal els alumnes.


Josep Hidalgo

Josep Hidalgo

Josep Hidalgo

Un treball així sempre és una oportunitat per aprendre i m’ha agradat molt  poder  ser un petit historiador per uns moments, dedicar temps a descobrir la  història del meu poble.

També voldria fer esment de la visita a l’exposició  Mollet davant la càmera. Mostra de Coma i Vizcarra, al Museu Abelló, on vam poder veure fotografies de zones de Mollet de fa quaranta anys. Descobrir com ha evolucionat és una de les coses que més m’ha agradat.