Els safareigs i els pous

A Mollet, moltes cases  tenien safareig i pou. Era la manera d’assegurar el subministrament d’aigua i de poder fer el dia a dia més còmode, tot i  les mancances.

Mantenien l’aigua dels pous neta posant-hi a dins  anguiles que pescaven al riu Besòs, ja que les anguiles es menjaven els animalons i bacteris de l’aigua i així s’asseguraven que l’aigua era potable. Quan les anguiles es feien massa grans o morien, les treien i n’hi posaven d’altres més petites.

Els pous també servien per saber si estaven patint sequeres, ja que quan el nivell de l’aigua era baix, sabien que havien d’anar amb cura de les quantitats d’aigua que feien servir.

A Mollet hi havia diferents safareigs, el de l’Aiguaviva, el de Can Magre…, on les dones anaven a rentar la roba i es convertia també en un punt de trobada per parlar de diferents temes i tafaneries, d’aquí l’expressió fer safareig.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s