Cristina Nofrerias i Jaume Oliveres

Anuncis

Les dones al tèxtil

Les dones, sovint, entraven a la fàbrica a treballar d’aprenentes o com a ajundantes de telers, fent bitlles; després treballaven fent rodets, fent d’ordidores o sent nuadores fins que arribaven a ser teixidores. Moltes noies, aprenien aquest ofici a les tardes, després del seu torn de treball, ja que totes  aspiraven a ser teixidores, perquè era una feina de més prestigi i es cobrava més diners. En aquella època, les noies de catorze o quinze anys entraven a treballar com a suport econòmic de la família i moltes deixaven de treballar quan es casaven o quan tenien  fills.

El soroll dels telers

El soroll dels telers era molt fort i les treballadores no podien parlar entre elles, perquè no s’escoltava res i es parlaven amb signes. Tenien signes que representaven paraules. Per exemple,  posar-se el dit al bigoti era dir ‘que ve l’encarregat’.

Els telers eren molt sorollosos i es van haver de tancar les finestres per no molestar els veïns i, per aquest motiu l’ambient dins de la fàbrica era bastant carregat. En algunes fàbriques, les noies van haver de fer servir taps per a les oïdes, a fi de suportar el soroll del telers.