Contextualització històrica

El Carnaval de Mollet té una iconografia, una música i uns personatges propis. El seu origen està estretament relacionat amb el ball de gitanes –que tenim ben documentat des de final del s. XIX– i ha patit canvis, prohibicions i una posterior renaixença fins a convertir-se en el Carnaval que coneixem avui en dia.

Les primeres referències són de 1884 i corresponen a la curosa descripció, publicada a Miscel·lània Folklòrica, per Valentí Almirall i Francesc Maspons. Gràcies a aquets autors sabem que l’any 1884 ja es considerava una festa tradicional consolidada. El primer ball de disfresses del qual s’ha trobat documentació data de 1897.

El  calendari començava el Dijous Gras, quan era costum que les famílies fessin excursions als Pinetons, al bosc de Can Pantiquet i a altres indrets dels  afores de Mollet per berenar truita amb botifarra o sense.

El dissabte a la nit es feia el ball de disfresses, que durant la dictadura es va passar a dir baile de trajes, organitzat per les societats recreatives i culturals de l’època com l’Associació de la Concòrdia, La Societat La Pau, La Unió Familiar i l’Aliança. Durant els anys de la República, el Tabaran i l’Ateneu rivalitzaven per mostrar quin dels dos  feia el Carnaval més vistós.

El diumenge es feia el ball de disfresses per als nens, que tant es podia celebrar al matí o a la tarda o bé matí i tarda.

El dilluns a la tarda se celebrava el ball de gitanes i el dimarts de Carnaval a la nit se celebrava el ball del barraló, que era la festa de disfresses exclusiva per als homes, tot i que les dones podien anar a mirar des de les llotges. El nom d’aquest ball li ve perquè al mig de la sala es col·locava un barril ple de vi d’on es podia anar bevent lliurement. Quan el vi s’acabava, s’apagaven les llums de la sala i es donava llibertat a la disbauxa més desfermada.

Les celebracions del Carnaval es tancaven  el Dimecres de Cendra, quan es feia l’enterrament de la sardina i començava la quaresma, que era el període d’austeritat.

Durant els anys de la Guerra Civil i la dictadura franquista el Carnaval va estar prohibit però el ball de gitanes no, fins i tot es va reivindicar com una tradició que s’havia de conservar. Malgrat la prohibició del Carnaval, un cop passats els primers anys de la dictadura, es fa una tímida recuperació de les festes, encara que d’una manera controlada i fent veure que no tenien cap relació amb el Carnaval. En aquesta època desapareix el Carnaval al carrer i només se celebren els balls de vestits als locals autoritzats. Estava prohibit dur la cara tapada amb màscares, amb l’argument que era una manera d’evitat conspiracions o venjances personals. També es van al·legar motius d’ordre públic, aspectes religiosos i prejudicis morals.

El mateix nom de Carnaval o Carnestoltes també estava prohibit i, a Mollet, es va anomenar baile de trajes. Del 1947 al 1952 es crea una polèmica pel nom de les festes, ja que els organitzadors del ball volien continuar dient-li ball de Carnaval i l’anunciaven com a tal, tot i la prohibició. Finalment, des de l’any 1953 fins a l’any 1968, la censura guanya i s’anuncia com a baile de trajes fins que a partir de 1969 es torna a canviar pel nom de Carnaval.

Les societats organitzadores eren la Continental, que durant molts anys també va organitzar la Festa Major de Mollet i que gestionava les sales de ball i els cinemes situats al Tabaran i l’Ateneu, i el Club Recreatiu de Mollet, que era una de les entitats que més dinamitzaven la vida associativa del Tabaran i que tenia  diferents seccions: cultura, teatre i esport.

El ball de la Continental es considerava més popular i el del Club Recreatiu, com que estava reservat als seus socis, més elitista. Fins a l’any 1964, les dues entitats celebraven el ball la nit del dissabte. A partir d’aquest any, decideixen celebrar-lo en dies diferents; el Club Recreatiu  el dissabte abans del Dijous Gras i la Continental, el dissabte posterior al Dijous Gras. Aquest fet va fer que s’ampliés la durada del Carnaval.

Els últims anys del franquisme i, sobretot, durant la transició, l’associacionisme molletà guanya protagonisme i s’inicia un període de reivindicació i efervescència cultural. L’any 1980, el Carnaval reneix amb força i els carrers s’omplen de disfresses, en un esclat festiu espontani sorgit sobretot de les escoles, els esplais i les associacions de veïns. És l’inici d’un camí imparable cap a la creació d’un Carnaval identitari i participatiu, on l’Ajuntament i les entitats forjaran un model singular basat en la recuperació de velles tradicions i la incorporació de nous personatges.

Revista Notes El Carnaval a Mollet

 

Anuncis