Contextualització històrica

Durant el segle XIX,  Catalunya va experimentar un procés d’industrialització, com en altres països europeus. La indústria tèxtil va ser un dels motors principals. Així, les màquines i el vapor com a nova font d’energia van anar substituint la feina manual. D’aquesta manera, els tallers artesans i la producció domèstica van deixar pas a les fàbriques i a les colònies industrials, on es concentraven els obrers i les obreres.

La industrialització fabril va modificar la fesomia de moltes ciutats de Catalunya: les xemeneies enlairant-se al cel en seran la imatge més característica.  La indústria tèxtil catalana als segle XIX i al principi del XX treballava bàsicament amb tres fibres: el cotó, la seda i la llana.

La indústria llanera es va concentrar al Vallès Occidental, especialment a Sabadell i Terrassa, en el model fabril del vapor. El Maresme, a pocs quilòmetres del Vallès i a l’Anoia, especialment a Igualada, es van dedicar majoritàriament al gènere de punt: peces de roba interior, mitges i peces d’exterior, d’on sorgeix com és lògic, una rivalitat. Al País Valencià, concretament a Ontinyent, fabricaven mantes i a Crevillent, catifes. A Olot, treballaven alguna etapa els “regenerats”. A Manresa hi havia els cintaires, i a Mollet, predominava la diversitat, ja que hi havia empreses que es dedicaven a fer cintes, altres cotó, i també es treballava la seda, etc.

A Mollet, la indústria tèxtil té uns orígens força primerencs (mitjan segle XIX), tot i que que inicialment modestos, perquè no es poden comparar amb la llarga i important tradició industrial i protoindustrial d’altres poblacions vallesanes, com Sabadell o Terrassa. La indústria tèxtil molletana impulsa la industrialització i modernització de Mollet i del Baix Vallès.

La primera constància industrial a Mollet data de mitjan segle XIX i són indústries dedicades al cotó. La primera indústria significativa del sector és El Cotó (1871-1963), també coneguda com el Vapor Vell i, en la seva darrera època com a Texal. És, també, la primera fàbrica a Mollet que incorpora el vapor com a font d’energia. Els anys més importants de El Cotó van ser de finals del segle XIX fins a mitjan primera dècada del segle XX.  Al llarg de tot el segle XIX, el tèxtil molletà i vallesà es va centrar en els teixits de cotó. L’any 1900, es va instal·lar una empresa important de teixits de seda, coneguda popularment com a Can Fàbregas i, en els darrers temps, com a Sedunion, que es va dedicar al cotó, fet que va diferenciar Mollet de la resta del Vallès.  Poc després es va crear Can Mulà (1913- 1971), que va ser una iniciativa cent per cent molletana.

La instal·lació d’aquestes  fàbriques a Mollet respon, sobretot, a la ubicació estratègica de la població: la proximitat a Barcelona i les bones vies de comunicació són fonamentals.

Mollet tenia sòl disponible de fàcil edificació, aigua abundant (provinent sobretot de pous i mines) i un microclima favorable, amb una humitat ambiental elevada, tan necessària per a la teixidura i la manipulació del fil. A més, el sòl era més econòmic que a Barcelona i la mà d’obra també resultava més barata i era menys conflictiva, perquè no hi havia tradició industrial ni sindicalista. Amb Can Mulà, Can Fàbregas i El Cotó s’inicia una època de prosperitat industrial que només es veu truncada breument per la guerra, tot i que la recuperació és ràpida i s’assoleixen els nivells de màxima productivitat durant les dècades del cinquanta i seixanta, quan el nombre total de treballadors és d’unes 1.400 persones, la majoria dones.

A partir de l’any 1940, s’hi suma la producció a domicili, en petits tallers o en indústries familiars. Aquest model tindrà el seu màxim exponent durant els anys cinquanta i seixanta, amb dotze empreses en funcionament, que produeixen una gran diversitat de productes i donen feina a més d’un centenar de persones. Les més importants són Rayalse, Tèxtil Mollet i Les Alfombres (Herederos de J. Canals). També cal destacar, per la llarga trajectòria de més de seixanta anys, Les Cintes (1942-2004), que va ser el primer petit taller que va obrir portes i també el darrer en tancar. Durant les dècades dels anys seixanta i setanta es viu la gran crisi del tèxtil. Can Mulà tanca l’any 1971, però Can Fàbregas s’associa amb Batlló l’any 1973, amb el nou nom de Sedunion, i resisteix amb força fins a l’any 2001.

Malgrat la forta crisi, encara a la dècada del vuitanta, obren portes tres petites empreses, dues de les quals –Cosmos de Tints i Aprestos y Acabados Mollet– aprofiten part de les instal·lacions de La España Industrial que havia tancat l’any 1981.  Sedunion tanca el 2001; Les Cintes a l’any 2004 i Cosmos de Tints, l’any 2007. Avui no hi ha cap indústria tèxtil en funcionament a Mollet.

Anuncis