Els canvis socials i el primer institut, El Vicenç Plantada

Durant el curs 1975-1976, el nombre de joves que es desplaçaven a altres poblacions vallesanes per fer el sisè de batxillerat i COU superava els 200: 96 a Granollers, 66 a Montcada i 30 a Sabadell. Joves de La Casa, un local juvenil independent de les institucions oficials i que despuntava per les seves idees progressistes, conjuntament amb les associacions de veïns, també van ser el nucli original de la campanya per aconseguir un institut a Mollet.

Les mestres i els mestres

El règim franquista amb l’ordre del 28 de gener de 1939, va iniciar la regulació de la situació educativa a Catalunya. Tots els mestres van ser cessats de la seva feina i van haver de passar un procés depuratiu per tornar a fer classes sota un nou marc polític.

L’autoritat del mestre era inqüestionable, La letra con sangre entra, era el lema més utilitzat. L’escola franquista feia servir el càstig físic com una manera de corregir la conducta, però també com una forma d’ensenyar.

L’escassetat i la pobresa també la van patir els mestres que van haver d’espavilar-se per sobreviure: demanar gratificacions, i allotjament a l’Ajuntament, fer repàs particular, cobrar permanències, és a dir, hores extres, etc.

Les escoles de Mollet: públiques i privades

La manca de centres públics a Mollet,  només hi havia els Col·legis Nous, va propiciar el creixement de les escoles privades. Aquestes escoles, en general, es nodrien dels fills de les famílies que econòmicament estaven una mica més bé.

A Mollet, abans de la Guerra, ja hi havia cinc petites escoles privades: l’Acadèmia Mollet (cal Viñas), Col·legi Lestonnac (les monges), Col·legi Sagrat Cor de Maria (ca la Carmela), Col·legi Sant Jaume (can Tosquella) i Acadèmia Ninou. Aquestes escoles, que reiniciaren les classes l’any 1939, van ser els únics centres no públics que Mollet va tenir durant un bon període de temps, fins a l’any 1965.

Metodologia

Els objectius bàsics de la instrucció primària eren ensenyar a llegir, escriure, sumar, restar, multiplicar i dividir. La majoria de nens i nenes no van poder fer res més que l’educació primària, si es que l’acabaven, perquè havien de posar-se a treballar per tal d’ajudar  l’economia familiar.

La ideologia del règim defensava la unitat d’Espanya. El seu principi era una sola llengua, una sola religió i una sola pàtria. Així doncs, s’imposà el castellà com a llengua d’aprenentatge. Mestres i alumnes havien de parlar en castellà.

Els llibres de text també eren en castellà, eren escassos i estaven impregnats de lectures patriòtiques.  La història es tornava a reescriure per explicar només la versió del bàndol guanyador. Hi havia un llibre amb diversos continguts, l’enciclopèdia.