Alex Megías

Alex Megías

Alex Megías

Gràcies al projecte Els nostres mestres he sigut capaç de valorar més la societat i l’educació en què vivim i tenim avui dia. He  sigut capaç de comprendre el passat i de posar-me a la pell de totes les històries que ens van anar explicant els nostres avis.

He  après com sortir en un plató, com fer una entrevista gravada, com superar els nervis,  confiar en l’equip de gravació i acabar gaudint de l’experiència.

Crec que el fet de parlar amb una persona gran, que ha viscut sent un estudiant a l’època del franquisme i sent un dels primers professors de la democràcia, és una experiència que no sempre podem tenir i per això s’ha de respectar i valorar.

El Vicenç Torrent no només ens va explicar la seva història, sinó que va fer comparatives amb el món actual en què vivim i ens va ajudar en les nostres situacions quotidianes amb consells: com què farem l’any vinent, què farem de grans; a valorar més el temps i a valorar Gallecs com un patrimoni compartit.

En certa manera, es va convertir en el nostre avi.

Les mestres i els mestres

El règim franquista amb l’ordre del 28 de gener de 1939, va iniciar la regulació de la situació educativa a Catalunya. Tots els mestres van ser cessats de la seva feina i van haver de passar un procés depuratiu per tornar a fer classes sota un nou marc polític.

L’autoritat del mestre era inqüestionable, La letra con sangre entra, era el lema més utilitzat. L’escola franquista feia servir el càstig físic com una manera de corregir la conducta, però també com una forma d’ensenyar.

L’escassetat i la pobresa també la van patir els mestres que van haver d’espavilar-se per sobreviure: demanar gratificacions, i allotjament a l’Ajuntament, fer repàs particular, cobrar permanències, és a dir, hores extres, etc.

La religió i l’adoctrinament

Els mestres de l’escola nacional es van veure obligats a seguir les consignes de les noves autoritats. Les orientacions que rebien estaven orientades a influir en els aspectes religiós i patriòtic dels seus alumnes.

En aquella època hi havia gran intromissió en la vida escolar per part de la Falange, mitjançant el Frente de Juventudes i la Sección Femenina. Es defensava una escola autoritària que imposava una disciplina de tipus paramilitar amb desfilades, cançons patriòtiques i hissades de banderes.

L’escola també estava impregnada de la religió catòlica. Les aules estaven presidides per símbols religiosos: el crucifix acompanyat del quadre la Immaculada. Es celebraven totes les festes religioses i el primer que es feia en entrar a classe era resar.

 

Metodologia

Els objectius bàsics de la instrucció primària eren ensenyar a llegir, escriure, sumar, restar, multiplicar i dividir. La majoria de nens i nenes no van poder fer res més que l’educació primària, si es que l’acabaven, perquè havien de posar-se a treballar per tal d’ajudar  l’economia familiar.

La ideologia del règim defensava la unitat d’Espanya. El seu principi era una sola llengua, una sola religió i una sola pàtria. Així doncs, s’imposà el castellà com a llengua d’aprenentatge. Mestres i alumnes havien de parlar en castellà.

Els llibres de text també eren en castellà, eren escassos i estaven impregnats de lectures patriòtiques.  La història es tornava a reescriure per explicar només la versió del bàndol guanyador. Hi havia un llibre amb diversos continguts, l’enciclopèdia.