Hayat El Jabli

Hayat El Jabli

Hayat El Jabli

El projecte Els nostres mestres m’ha semblat molt interessant, ja que he parlat amb alumnes i professors que han viscut l’educació en una altra època i que han ensenyat o estudiat en escoles molt diferents de les actuals.

El procés de treball ha estat molt entretingut, sobretot a l’hora de fer les entrevistes i d’editar-les. Ha sigut una experiència que, sensa cap mena de dubte, repetiria. He après moltes coses noves sobre l’escola a l’època del franquisme i durant la República.

Les mestres i els mestres

El règim franquista amb l’ordre del 28 de gener de 1939, va iniciar la regulació de la situació educativa a Catalunya. Tots els mestres van ser cessats de la seva feina i van haver de passar un procés depuratiu per tornar a fer classes sota un nou marc polític.

L’autoritat del mestre era inqüestionable, La letra con sangre entra, era el lema més utilitzat. L’escola franquista feia servir el càstig físic com una manera de corregir la conducta, però també com una forma d’ensenyar.

L’escassetat i la pobresa també la van patir els mestres que van haver d’espavilar-se per sobreviure: demanar gratificacions, i allotjament a l’Ajuntament, fer repàs particular, cobrar permanències, és a dir, hores extres, etc.

Metodologia

Els objectius bàsics de la instrucció primària eren ensenyar a llegir, escriure, sumar, restar, multiplicar i dividir. La majoria de nens i nenes no van poder fer res més que l’educació primària, si es que l’acabaven, perquè havien de posar-se a treballar per tal d’ajudar  l’economia familiar.

La ideologia del règim defensava la unitat d’Espanya. El seu principi era una sola llengua, una sola religió i una sola pàtria. Així doncs, s’imposà el castellà com a llengua d’aprenentatge. Mestres i alumnes havien de parlar en castellà.

Els llibres de text també eren en castellà, eren escassos i estaven impregnats de lectures patriòtiques.  La història es tornava a reescriure per explicar només la versió del bàndol guanyador. Hi havia un llibre amb diversos continguts, l’enciclopèdia.

 

L’escola abans del franquisme

En el camp de l’educació, la II República va suposar un trencament amb l’època anterior. La modernització del sistema educatiu va comportar l’adopció de nous mètodes d’ensenyament, basats en l’aprenentatge i el desenvolupament personal de l’infant. Els principals esforços del govern van ser per escolaritzar tots els infants, dignificar les condicions en què es trobaven les escoles i els mestres i, en el cas de Catalunya, introduir la llengua catalana a l’ensenyament. També es van fer avenços molt importants en la laïcitat i en la coeducació de nens i nenes.