La moto de muntanya

La moto de muntanya era una moto ‘normal’, de carretera, que es feia anar per terrenys sense asfaltar. En aquell temps, l’interès per les motos fora d’asfalt era tan baix que per trobar pneumàtics adients s’havien de demanar a l’estranger.

Josep Isern, va ser, des de Mollet, un dels grans promotors  de la moto de muntanya al nostre país. Com a Escuderia Isern va organitzar incomptables competicions de trial i motocròs.

 

 

Les dones en la indústria de la moto

En un món d’homes, com és el de la indústria de la moto, van haver-hi dones que van contribuir al desenvolupament de la indústria de la bici i la moto a través de les seves feines de comptables o empresàries. Algunes veïnes de Mollet van emprendre un negoci i van aprendre a vendre, reparar i, -fins i tot-, van col·laborar plenament en les competicions celebrades.

Potser aquestes dones mai van arribar a pensar que també van ser protagonistes d’un capítol de la història local de Mollet del Vallès.

 

 

Els pilots

Els pilots recorden i reviuen les dificultats, els sacrificis, els premis i, la vocació dels primers temps de les curses.

Els testimonis reflecteixen els moments històrics de competició, dels recursos sovint escassos i precaris, i de la convivència de personalitats diverses en uns escenaris durs, sotmesos a la implacable llei de competir i on, sovint, la lluita pel triomf no era pas l’únic objectiu.

 

 

Glòria Merino

Glòria Merino

Glòria Merino

Durant aquests mesos hem estat treballant en un projecte anomenat “Els nostres mestres”. Tot el conjunt del treball m’ha semblat una experiència molt enriquidora ja que hem conegut com era la indústria de la moto aquí a Mollet i també hem pogut parlar amb persones que ho van viure de primera mà.

Primer de tot, vam anar a La Marineta per veure una exposició de les motos sobre les quals aniria el nostre projecte. Em va semblar molt interessant veure com una bicicleta va arribar a ser una moto, la visita va fer que estigués més interessada en el projecte.

Unes setmanes més tard vam conèixer els que serien els “nostres mestres”. En el meu cas, vaig conèixer a la Maria Rosa. Ens va explicar com va viure de petita i com va estar treballant en la Derbi de Mollet i també ens va explicar algunes anècdotes. Em va agradar molt parlar amb ella ja que vaig trobar molt interessant tot el que ens va explicar i així vaig conèixer més com es vivia anys enrere.

Després, quan ja vam haver elaborat totes les preguntes, vam anar al plató de Vallés Visió on vaig conèixer també a la Montserrat Abril. Vam estar assajant les preguntes per l’entrevista i ho recordo com una estona molt divertida.  Llavors, vam anar cap al plató. Em vaig sorprendre molt quan vaig entrar i ho vaig veure tot pintat de verd ja que es veia molt diferent a com es veu a la televisió. En aquell moment la Júlia i jo, les dues periodistes, estàvem molt nervioses per les càmeres, però a mesura que l’entrevista anava passant els nervis van marxar.

Guardo aquesta experiència amb molt bon record ja que vam passar uns dies molt agradables amb els nostres mestres i vam aprendre molt, tant del món de la moto, com de la forma de viure de fa anys.