Contextualització històrica

Durant les dècades dels anys vint i trenta neixen la majoria de les entitats esportives de Mollet. Es creen a partir d’aficionats a qui els agrada practicar l’esport i ho fan amb molt bona voluntat, ja que disposen de pocs recursos econòmics. El futbol, el muntanyisme, el bàsquet, l’atletisme i els escacs són els esports més populars de l’època.

Els emplaçaments on es practiquen els diferents esports en aquella època són l’esplanada de la Fassina (propietat dels germans Castells), els solars dels Rebull i dels Vínzia, la Plana Lledó, l’Estació del Nord i el terreny de La Pelleria. Les partides d’escacs es juguen al Cafè Cardona i a l’Ateneu.

Com a la resta de l’Estat, l’esclat de la Guerra Civil, l’any 1936, suposa una aturada de les activitats esportives. De fet, l’Olimpíada Popular prevista per a aquell any a l’estadi de Montjuïc i on havien de participar membres del Club Atlètic de Mollet, no es pot celebrar.

Els únics que continuen amb la seva activitat són els jugadors del Club de Futbol Mollet.

Un cop acabada la guerra, l’activitat esportiva es torna a reprendre a poc a poc. Les entitats es reuneixen en cafès i bars i juguen a recer de l’Església (a Mollet, al Centre Parroquial) o la Falange (Educació i Descanso i OJE). El Club Muntanyenc és qui troba més dificultats per poder fer les sortides a caminar a fora de Mollet per l’obligació que imposa el franquisme de dur salconduits.

El fet d’haver tingut equipaments amb un mínim de condicions ha estat un factor clau en l’evolució dels esports a Mollet.

Durant la dècada de 1940, es constitueixen moltes de les entitats esportives molletanes que coneixem avui en dia. És en aquesta dècada quan es crea el Club Ciclista Mollet, afiliat a la Unión Velocipédica Española (1945), reneix el Club Gimnàstic com a secció d’atletisme de la Falange (1941) i es funda el Club Baloncesto Mollet (1943). A partir de 1945, comença a jugar el Bàsquet Acadèmia Mollet (BAM), que arriba a ser campió de Catalunya Juvenil. Les entitats Art i Esport, el Centre Excursionista Fotogràfic i el Club Fotogràfic i Excursionista de Mollet s’organitzen com a delegació del Club Muntanyès Barcelona (1944).

A Mollet, durant els anys quaranta, hi ha diverses penyes que juguen a futbol: Els Xavalets , Els Avantguardistes, la Penya l’Altra Banda, Gonzalvo, Cot, Roviera, Huracán, Proyecto, OJE, dels Fusters o La Pelleria, fet que confirma la gran afició per aquest esport a la ciutat.

Serà de la Penya Els Xavalets d’on sortiran els jugadors Julio Gonzalvo (centrecampista del Club Futbol Barcelona el 1945 i el 1946), Josep Gonzalvo (centrecampista del Club Futbol Barcelona del 1944 al 1950) i Mariano Gonzalvo (capità del Barça de les cinc copes de 1945, 1948, 1949, 1952 i 1953).

Les entitats es financen amb les quotes dels socis; amb les entrades (quan es cobren); amb la publicitat de les botigues; amb suport institucional, bàsicament de l’Ajuntament; amb tómboles, fires, rifes, festivals; amb aportacions en diners d’ells mateixos i amb altres accions més curioses com la que va dur a terme l’any 1955 el Club Patí Mollet: en vista de la falta de diners per renovar la pista, els jugadors van ajudar els paletes a arrencar les rajoles per, després, vendre-les als pares.

Les samarretes dels equips dels clubs variaven de color en funció de la tela més econòmica que trobaven en el moment de confeccionar-les. Un exemple són les dels jugadors del Club de Basquet Mollet, que van passar de ser vermelles a negres, perquè Josep Molas, cap de la Falange i encarregat de la fàbrica tèxtil de Can Fàbregas, va regalar tela negra al Club.

Els viatges, quan havien de competir fora de Mollet, no eren gens fàcils de dur a terme. Se solien desplaçar amb taxis, furgonetes, vehicles particulars o amb la “Rubia” de Carles Munné: una motocicleta Ducson tricilíndrica fabricada per ell mateix. Fins i tot un cop es va fer servir una avioneta per fer el viatge d’anada i tornada en un mateix dia a Granada de l’equip de Bàsquet l’any 1975.

Tot i que la pràctica de l’esport era majoritàriament masculina, també hi havia dones que en practicaven com Montserrat Puigcercó amb els escacs o les jugadores de l’equip femení del Club de Bàsquet Mollet, format als anys cinquanta per Vicenç Sellarés i Joan Planellas, i que van començar en competició oficial la temporada de 1961-1962.

L’esport molletà ha aconseguit fites importants i ha estat pedrera de reconeguts esportistes. A més dels germans Gonzalvo i Joan Nicola, molletans que van ser jugadors del Club Futbol Barcelona, noms internacionals com Pedro Torres i Melcior Mauri en ciclisme; Ángel Nieto, Jorge Martínez “Aspar” i Manuel Torres “Champi” en motociclisme, tenen els seus orígens a Mollet o mantenen un fort vincle amb la ciutat.

Podríem afirmar que els tres esports més representatius de la història molletana serien el futbol, el bàsquet i l’hoquei, però n’hi ha força més, darrera dels quals s’amaguen històries personals i de superació que us convidem a descobrir en aquest apartat del blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s