Martina Azlor

L’objectiu d’aquesta experiència no va ser només, des del meu punt de vista, didàctica, sinó que vam arribar al punt emocional amb moltes de les històries que ens explicaven. Moltes, ens van a ajudar a entendre com era el món i la societat d’aquella època  i com suportaven les males condicions i les repressions socials.

Martina Azlor

Martina Azlor

Podríem posar molt adjectius per descriure aquesta experiència: enriquidora, emotiva, històrica…, però si per mi fos, la definiria com a innovadora, ja que la part més especial va ser l’enregistrament. Una experiència que per primer cop vam poder viure; com es fa un enregistrament, com és el muntatge, etc.

En conclusió, gràcies a aquesta experiència hem pogut arribar a dur a terme noves experiències,  conèixer persones diferents i aprendre coses d’elles.

Anuncis

Gerard Fernández

Participar en aquest projecte ha sigut molt gratificant i molt entretingut. Des de l’inici, quan em van presentar la idea de fer-ho em va semblar molt interessant, perquè d’aquesta manera podria conèixer més context històric de la ciutat on visc en aquest moment i més informació del sector tèxtil.

Gerard Fernández

La meva experiència ha sigut molt positiva, perquè, d’una banda, el que m’ha agradat ha estat poder compartir un temps amb el avis assignats per al projecte, perquè ens han explicat moltes anècdotes del seu àmbit quotidià i hem rigut molt amb ells. D’altra banda, també m’ha agradat molt el tema d’anar als estudis de televisió a enregistrar les entrevistes. Encara que no vaig poder enregistrar, va ser molt interessant, perquè mai havia estat en un estudi de televisió  i a la vegada molt divertit, perquè vam riure tots els companys amb algunes de les errades típiques del directe.

Núria Cervilla

El projecte Els nostres mestres ha estat una experiència molt bonica i divertida. A part de conèixer persones grans meravelloses, hem après com es vivia en aquella època, com era el dia a dia d’aquelles persones i què feien en el seu temps lliure, entre d’altres temes.

Els avis-mestres van ser encantadors amb tots nosaltres i ens van explicar cada detall de la seva vida, des de l’hora de llevar-se fins a l’hora d’anar a dormir. Ens queixem de com es viu ara, però, si ho comparem amb el que van viure aquests avis, podem dir que vivim bastant millor. Tot el que ens han explicat ens ha ajudat a conèixer més la història del nostre poble.

Núria Cervilla

Núria Cervilla

Una de les altres coses que també m’ha agradat ha sigut la visita als estudis de Vallès Visió. Veure com s’enregistra un programa i com funciona tot el plató i les altres sales és molt interessant i divertit. En definitiva, el projecte m’ha agradat molt i m’emporto un bon record de tots els avis-mestres que hi han participat.

Sara Hamed

La participació a Els nostres mestres ha estat una experiència molt emotiva, ja que hem conegut gent que va treballar a les fàbriques tèxtils que hi havia a Mollet. Hem conegut una part important de la història d’aquest poble i això ha sigut molt interessant, ja que, a part de conèixer part de la història local, també hem conegut les experiències de gent que ha viscut aquest període.

Una de les parts més interessants d’aquest projecte ha estat el moment de conèixer els avis i parlar amb ells, saber si tenen bons records, si recorden els seus companys, el soroll que feien les màquines… A més, els avis han estat molt amables i sentir-los explicar tot allò és agradable, perquè ho recorden amb alegria. També, una part molt interessant i nova, ja que no ho havíem fet mai, va ser quan vam anar a Vallès Visió TV, on els vam fer les entrevistes davant les càmeres.

Sara Hamed

Sara Hamed

Joan Navarro

Per a mi, aquest projecte ha estat una molt bona ocasió per aprendre del passat i dels avis en general. Hem pogut parlar amb avis i àvies de la seva experiència laboral, sobre les diferents feines i tasques a les fàbriques o sobre els seus horaris. Ens ho hem passat molt bé escoltant les seves històries, les quals a vegades pensem que són avorrides i ens equivoquem completament.

Joan Navarro

Joan Navarro

Ells no van tenir la nostra sort i van viure èpoques de guerres, èpoques de dictadors i de poca llibertat. No van tenir una infància gaire bona, però van saber tirar endavant.

També vull destacar l’experiència d’anar a enregistrar a la televisió, a Vallès Visió TV, i veure com es treballa en un estudi de gravació i la preparació prèvia  que cal per enregistrar un programa.

Laura Galve

Des del meu punt de vista, el projecte Els nostres mestres va ser una gran experiència que no oblidarem mai. Nosaltres, els joves, mantenim un contacte poc proper amb les persones grans, ja que pensem que totes les coses que ens poden arribar a dir són avorrides i que no ens poden ensenyar res de nou, però no tenim gens de raó.

Laura Galve

Laura Galve

Tots tenen les seves històries i hem d’escoltar-les, perquè arriben a ser molt interessants i ens mostren com era el Mollet de fa anys i com eren les relacions laborals. Jo, com a alumna, m’he adonat que vivim molt bé i com volem. Si hi pensem, ells a la nostra edat, ja estaven farts de treballar i, a més a més era un treball molt dur amb unes jornades molt llargues. Nosaltres, en canvi, ara ens queixem de la nostra obligació, que és la d’anar a l’escola.

De totes les coses que hem fet amb ells, la que més m’ha agradat ha estat l’entrevista a Vallès Visió TV. Jo no vaig sortir a la televisió, però ho vaig veure amb els altres companys des de la sala de control de realització. Els alumnes que no érem presentadors vam riure molt quan vèiem els nostres companys per les diferents pantalles, ja que no estaven acostumats a parlar per les orelleres.

Aquesta experiència m’ha servit, com a molts dels meus companys, per pensar que hem de deixar-nos aconsellar pels nostres avis o per altres persones grans i escoltar-los, perquè, sinó es perden les seves històries viscudes.

Oriol Bonilla

El treball que vaig realitzar en el projecte Els nostres mestres, junt amb els meus companys de classe de 4t d’ ESO de l’Institut Aiguaviva, tenia com a objectiu recollir informació del tèxtil a Mollet al llarg del segle XX. Per poder esbrinar com era el Mollet  d’aquella època, vam haver de parlar amb gent gran que havia treballat en el tèxtil i buscar informació. Els alumnes de 4t, en grups de tres o quatre persones, vam haver de quedar amb els avis per poder parlar amb ells, fer-los preguntes i escoltar com va ser la seva vida al tèxtil i conèixer anècdotes de quan eren joves. També vam haver d’anar un dia a Vallès Visió TV per enregistrar les entrevistes amb els avis i també va ser una experiència única que tornaria a repetir un altre cop, perquè vaig gaudir molt amb aquesta activitat.

Oriol Bonilla

Oriol Bonilla

Els primers dies em sentia molt nerviós, perquè no sabia quins mestres-avis ens tocarien, i no sabia si ho faríem bé. Durant totes les diferents trobades que vam tenir amb ells, va millorar molt la relació amb la nostra , i el dia de la televisió estava nerviós, ja que era la primera vegada que sortia parlant a la televisió. Tots vam aprendre moltíssim i vam poder empatitzar amb la gent que realment va viure aquella situació.

Personalment, aquesta activitat m’ha enriquit molt i he après molt de com era Mollet abans i com era la vida laboral del tèxtil a Mollet. Jo crec que treballar sempre a classe pot ser una mica repetitiu i no pots rebre informació tan directa com et poden donar els testimonis reals, com en aquest cas la gent gran.

En conclusió, ha estat una experiència única, interessant i alhora enriquidora, i per tot això dono les gràcies als professors del l’Institut per haver pensat en aquesta nova iniciativa.