Els canvis socials i el primer institut, El Vicenç Plantada

Durant el curs 1975-1976, el nombre de joves que es desplaçaven a altres poblacions vallesanes per fer el sisè de batxillerat i COU superava els 200: 96 a Granollers, 66 a Montcada i 30 a Sabadell. Joves de La Casa, un local juvenil independent de les institucions oficials i que despuntava per les seves idees progressistes, conjuntament amb les associacions de veïns, també van ser el nucli original de la campanya per aconseguir un institut a Mollet.

Les mestres i els mestres

El règim franquista amb l’ordre del 28 de gener de 1939, va iniciar la regulació de la situació educativa a Catalunya. Tots els mestres van ser cessats de la seva feina i van haver de passar un procés depuratiu per tornar a fer classes sota un nou marc polític.

L’autoritat del mestre era inqüestionable, La letra con sangre entra, era el lema més utilitzat. L’escola franquista feia servir el càstig físic com una manera de corregir la conducta, però també com una forma d’ensenyar.

L’escassetat i la pobresa també la van patir els mestres que van haver d’espavilar-se per sobreviure: demanar gratificacions, i allotjament a l’Ajuntament, fer repàs particular, cobrar permanències, és a dir, hores extres, etc.

La separació de sexes

La coeducació estava prohibida, i tampoc estava permesa la convivència escolar entre nens i nenes. Aquesta separació es justificava per la raó d’ordre moral de no barrejar els dos sexes i, en part, perquè es considerava que l’home i la dona són diferents i havien de rebre una educació segons el paper que l´educació franquista els atribuïa: la dona, mestressa de casa i l’home, cap de família.

La separació per sexes es va mantenir fins a l’aprovació de la Llei general d’educació de 1970.

 

La religió i l’adoctrinament

Els mestres de l’escola nacional es van veure obligats a seguir les consignes de les noves autoritats. Les orientacions que rebien estaven orientades a influir en els aspectes religiós i patriòtic dels seus alumnes.

En aquella època hi havia gran intromissió en la vida escolar per part de la Falange, mitjançant el Frente de Juventudes i la Sección Femenina. Es defensava una escola autoritària que imposava una disciplina de tipus paramilitar amb desfilades, cançons patriòtiques i hissades de banderes.

L’escola també estava impregnada de la religió catòlica. Les aules estaven presidides per símbols religiosos: el crucifix acompanyat del quadre la Immaculada. Es celebraven totes les festes religioses i el primer que es feia en entrar a classe era resar.

 

Metodologia

Els objectius bàsics de la instrucció primària eren ensenyar a llegir, escriure, sumar, restar, multiplicar i dividir. La majoria de nens i nenes no van poder fer res més que l’educació primària, si es que l’acabaven, perquè havien de posar-se a treballar per tal d’ajudar  l’economia familiar.

La ideologia del règim defensava la unitat d’Espanya. El seu principi era una sola llengua, una sola religió i una sola pàtria. Així doncs, s’imposà el castellà com a llengua d’aprenentatge. Mestres i alumnes havien de parlar en castellà.

Els llibres de text també eren en castellà, eren escassos i estaven impregnats de lectures patriòtiques.  La història es tornava a reescriure per explicar només la versió del bàndol guanyador. Hi havia un llibre amb diversos continguts, l’enciclopèdia.