Rosa Mauri i Martí Turégano

Anuncis

El Senyor Molas

Josep Molas va ser director de Can Fàbregas de 1929 a 1967. Va ser un referent professional i moral, tant per als treballadors, com per als propietaris, que sentien en ell gran confiança i estima.

El seu tracte amb els treballadors sembla que era franc i directe, i tot i que defensava els interessos dels patrons, d’acord amb la seva funció de director, procurava actuar de mitjancer entre les parts d’una forma sincera i cordial, i intentava sempre arribar al pacte mitjançant el diàleg i la concòrdia.

Condicions de treball

La majoria de joves entraven a treballar entre els catorze i quinze anys, quan acabaven l’etapa escolar. Molts entraven a les fàbriques, perquè hi treballava algun familiar, els pares o els germans. Normalment, es cobrava per setmana i els diners es donaven en un sobre.

Moltes noies tenen un bon record de la germanor, però no a totes els  agradava la feina. No se sentien realitzades; patien molta calor; els costava respirar amb el polsim del tèxtil i l’ambient de l’espai de treball era  poc agradable, ja que estava carregat pel vapor, pel fum o pel soroll dels telers i no es podien tenir les finestres obertes.

La majoria d’empreses tenien torns de matí i de tarda, i les més grans també tenien torn de nit.  Normalment, a les fàbriques es treballava de dilluns a dissabte i, per tant, feien unes quaranta-vuit hores setmanals. El torn de matí sovint començava a dos quarts de sis i el de tarda, a dos quarts de dues.

Les empreses més grans com Can Mulà tenien menjador i altres serveis; en canvi, als tallers més petits, els treballadors esmorzaven al costat de les màquines.

Tenien alguns dies de festa durant la Setmana Santa i els dies assenyalats de Nadal, i també feien uns quinze dies de vacances a l’estiu.

 

El bon ambient. Els records d’aquella època

L’ambient entre els treballadors del tèxtil en aquella època era bo: hi havia germanor i cordialitat.

Els treballadores es feien bromes i reien molt quan tenien temps morts: per exemple quan es parava la llum i havien d’esperar que s’engegués la burra.

En aquella època, tenien la sensació d’estar en família durant les hores de feina, perquè s’ajudaven els uns als altres.

Durant els descansos,  l’esmorzar i el berenar, era habitual que les noies celebressin els sants o els aniversaris amb pastissos o pastes.

L’ambient amb els amos també era molt cordial i correcte, i en algunes empreses es feien celebracions conjuntes i amos i treballadors compartien estones d’oci. Per exemple, el dia de la Mare de Déu dels Àngels, quan  les treballadores de Les Cintes estaven convidades a un vermut a la Granja Pou per part dels amos i després hi havia actuació de sarsuela o es feien obres de teatre, en les quals  els actors de l’obra eren els mateixos treballadors de la fàbrica.

Molts  encara tenen bona relació i, fins i tot, molts mantenen una amistat fins al dia d’avui.