Contextualització històrica

Per entendre el sistema educatiu de l’època franquista l’hem de situar en el marc polític d’aleshores. El franquisme va ser una dictadura militar que instaurà el bàndol guanyador de la Guerra Civil espanyola. El sistema educatiu que implantarà estarà al servei del nou estat i s’encarregava d’esborrar qualsevol empremta del model republicà.

La modernització del sistema educatiu en el període republicà va comportar l’adopció de nous mètodes d’ensenyament que posaven l’accent en l’aprenentatge i en el desenvolupament personal de l’infant. En una primera etapa, els principals esforços del govern van ser per escolaritzar tots els infants, dignificar les condicions en què es trobaven les escoles i els mestres i, en el cas de Catalunya, introduir la llengua catalana a l’ensenyament. També es van fer avenços molt importants en la laïcitat i en la coeducació de nens i nenes.  Tot això va desaparèixer amb la dictadura.

Les repercussions en l’educació van ser la destrucció del llegat republicà i la imposició del nacionalcatolicisme a través de la presència de la religió catòlica, la separació de sexes, una disciplina que acceptava els càstigs físics, la censura, la manipulació dels llibres de text, l’obligatorietat del castellà com a llengua d’aprenentatge, la pobresa i la manca de mitjans per poder estudiar amb unes  condicions mínimes.

Podem parlar de dues etapes en l’ensenyament directament relacionades amb l’evolució del règim. D’una una banda, l’etapa del nacionalcatolicisme (1939-1956), en què la característica principal va ser la persecució i la repressió envers el bàndol republicà que havia perdut la Guerra i la imposició d’una ideologia feixista.

Durant la segona etapa, la del desenvolupament tecnocràtic (1957-1975), en el món de l’ensenyament es va observar un cert alliberament, encara continuava vigent la confessionalitat i el predomini de l’Església, però havia cedit una mica el patriotisme i l’adoctrinament polític.

Als anys seixanta es va entrar en una nova etapa caracteritzada per l’expansió econòmica, el desenvolupament industrial, l’arribada d’immigrants, el creixement urbanístic i l’explosió escolar. Va caldre atendre un major nombre d’alumnes,  construir nous edificis escolars, i sobretot, elaborar un nou pla d’estudis adaptat als canvis laborals i socials que s’estaven produint. L’any 1970 va entrar en vigor la Llei general d’educació, amb la qual es va regular i estructurar, per primera vegada en aquell segle, tot el sistema educatiu espanyol. Va establir l’obligatorietat i la gratuïtat de l’educació bàsica fins als catorze anys i va introduir una nova estructura dels ensenyaments, amb l’EGB (ensenyament general obligatori), el BUP (batxillerat unificat polivalent), el COU (curs d’orientació universitària) i l’FP (formació professional).