Martí Turégano i Encarna Castellón

Anuncis

Els diferents oficis a la fàbrica

Martí Turégano, contramestre de Can Fàbregas, ens explica la diferència entre un teler genèric i un teler Jacquard: amb aquest últim utilitzaven un cartró perforat pel moviment directe de les agulles que feien pujar i baixar els fils. Les màquines funcionaven per les instruccions d’un codi binari que hi havia en unes targetes perforades. Aquesta màquina necessitava una atenció continuada per fer-la funcionar.

Josep Ribot va estudiar comerç i  a Can Mulà exercia  el càrrec de control de qualitat  i s’encarregava del disseny dels teixits nous.  Un cop va entrar a l’empresa, li van pagar els estudis a l’Escola Industrial per aprendre la teoria dels teixits.

Balbina Camp, treballadora de Les Cintes, explica com a gairebé totes les empreses tèxtils les noies entraven d’aprenentes fent rodets; posteriorment ordien, feien de nuadores, fins que arribaven a ser teixidores.

Jaume Oliveras explica com es va fer càrrec de l’empresa familiar i com era ser el cap d’una indústria tèxtil de l’època. Les Cintes, empresa que dirigia, era un petit taller on feien cintes de raió.  Jaume Oliveras va estudiar peritatge industrial tèxtil.

El Senyor Molas

Josep Molas va ser director de Can Fàbregas de 1929 a 1967. Va ser un referent professional i moral, tant per als treballadors, com per als propietaris, que sentien en ell gran confiança i estima.

El seu tracte amb els treballadors sembla que era franc i directe, i tot i que defensava els interessos dels patrons, d’acord amb la seva funció de director, procurava actuar de mitjancer entre les parts d’una forma sincera i cordial, i intentava sempre arribar al pacte mitjançant el diàleg i la concòrdia.

Condicions de treball

La majoria de joves entraven a treballar entre els catorze i quinze anys, quan acabaven l’etapa escolar. Molts entraven a les fàbriques, perquè hi treballava algun familiar, els pares o els germans. Normalment, es cobrava per setmana i els diners es donaven en un sobre.

Moltes noies tenen un bon record de la germanor, però no a totes els  agradava la feina. No se sentien realitzades; patien molta calor; els costava respirar amb el polsim del tèxtil i l’ambient de l’espai de treball era  poc agradable, ja que estava carregat pel vapor, pel fum o pel soroll dels telers i no es podien tenir les finestres obertes.

La majoria d’empreses tenien torns de matí i de tarda, i les més grans també tenien torn de nit.  Normalment, a les fàbriques es treballava de dilluns a dissabte i, per tant, feien unes quaranta-vuit hores setmanals. El torn de matí sovint començava a dos quarts de sis i el de tarda, a dos quarts de dues.

Les empreses més grans com Can Mulà tenien menjador i altres serveis; en canvi, als tallers més petits, els treballadors esmorzaven al costat de les màquines.

Tenien alguns dies de festa durant la Setmana Santa i els dies assenyalats de Nadal, i també feien uns quinze dies de vacances a l’estiu.