El dia a dia a les fàbriques

Bon ambient, companyonia, família, són algunes de les paraules que associen els mestres a les seves primeres feines. Per a alguns, l’única feina, perquè allà van començar a treballar i s’hi van jubilar, situació que en el món laboral actual no és gens habitual.

Tots van començar aviat, als 14 anys, des de zero, i a poc a poc, van anar aprenent, i es van formar al mateix lloc de treball, gràcies als seus encarregats. Hi treballaven jornades de més de dotze hores i hi van ser molt feliços.

 

 

Els precursors dels enginyers

El coneixement i la innovació seran factors fonamentals per a l’èxit de la indústria auxiliar. Mollet es convertirà en escola i viver d’aprenents i per aquí passaran i es formaran grans tècnics i mecànics de renom internacional. En aquest sentit, és imprescindible esmentar Jaume Pahissa, el primer mecànic de Derbi i mestre de dos futurs desenvolupadors de motocicletes: Francesc Tombas, l’artífex de les ‘bales vermelles’ de Derbi, i Pere Pi, el creador de les Cota i Cappra a Montesa.

 

 

Els pilots

Els pilots recorden i reviuen les dificultats, els sacrificis, els premis i, la vocació dels primers temps de les curses.

Els testimonis reflecteixen els moments històrics de competició, dels recursos sovint escassos i precaris, i de la convivència de personalitats diverses en uns escenaris durs, sotmesos a la implacable llei de competir i on, sovint, la lluita pel triomf no era pas l’únic objectiu.

 

 

Derbi

El seu fundador, Simeó Rabasa Singla, va començar a Mollet amb un taller de reparacions de bicicletes l’any 1922. L’any 1950, va fer la seva primera motocicleta, SRS ( sigles de Simeó Rabasa Singla). El nom de Derbi (Derivats de la Bicicleta) va néixer el 1950 marca d’una motocicleta de 250 cc, que donarà pas a altres models, i s’especialitza en ciclomotors i motocicletes de baixa cilindrada.

Derbi és la marca espanyola més premiada en l’àmbit internacional en el Campionat del Món de Velocitat.

 

 

Els tallers auxiliars

A Mollet hi havia al voltant de cinquanta negocis dedicats a la indústria de la moto, petits tallers de cinc o sis treballadors, però també n’hi havia alguns que van arribar a tenir més de cents treballadors, com és el cas de la Indústria Ciclista Solà. Els tallers auxiliars de Mollet van arribar a produir material per a empreses com Derbi, Montesa, Bultaco, Ducati, etc.

La major part d’aquests tallers es va ubicar al centre de Mollet, seguint l’eix format per les avingudes de Burgos, Jaume i Antoni Gaudí, artèries principals de l`època per on passaven la major part de vehicles.

 

Laia Cabanillas

Laia Cabanillas

Laia Cabanillas

Fer aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora. Treballar amb gent sobre un tema que van viure i poder tenir a l’abast informació que, sense ells, no la tindríem, va ser un xoc al principi.

Sempre pensem que a internet està tota la informació, i hem descobert que hi ha moltes alternatives: exposicions, documents, o senzillament una xerrada poden ser més profitoses i enriquidores que una hora de recerca a internet. Quan vam començar a preparar les entrevistes no sabíem què preguntar, però, al parlar amb el nostre mestre, ens vam adonar que ens podia explicar molta més informació del que podíem arribar a imaginar.

A l’hora de fer la entrevista a plató de Vallès Visió va ser una mica més complicat, els nervis i la manca de costum feia que a vegades els mestres i nosaltres ens despistéssim i  perdéssim el fil de l’entrevista, però finalment tot va anar molt bé. Vaig aprendre molt sobre el món dels audiovisuals i va ser una experiència molt gratificant ja que vam treballar molt dur.

Espero veure el resultat aviat i que tot hagi quedat perfecte!